La història del
tomàquet

Els plats en què el tomàquet és l’ingredient principal o l’element clau es compten per milers.

Pel seu color, sabor i varietat, el tomàquet ha recorregut un llarg camí des de les antigues civilitzacions asteques fins a convertir-se en un element gairebé imprescindible a les cuines d’avui.

Encara que el tomàquet es considera una verdura pels diversos usos culinaris, és de fet un fruit de la família de les patates, el pebrot i l’albergínia. Molts dels plats més comuns i deliciosos que es preparen actualment es remunten a temps antics i a l’intercanvi de plantes alimentàries entre el vell món i el nou món.

El tomàquet és originari dels baixos Andes, i va ser conreat pels asteques a Mèxic. La paraula asteca “tomatl” significava simplement fruita inflada i els conqueridors espanyols el van anomenar tomàquet. El tomàquet, juntament amb el blat de moro, la patata, el xili i el moniato van ser introduïts a Espanya a principi del segle XVI gràcies als viatges de Colom.

Probablement, el tomàquet va arribar primer a Sevilla, un dels principals centres del comerç internacional, en particular amb Itàlia. Va ser precisament el 1544 quan l’herborista italià Mattioli va introduir el seu coneixement a Itàlia (“mala aurea”, posteriorment, “pomodoro”). Fins i tot se li van atribuir propietats afrodisíaques a França, on se’l va denominar “pomme d’amour”.

La primera recepta napolitana publicada que es coneix per preparar salsa de tomàquet a l’estil espanyol data del 1692.

Tot i que el tomàquet es considera una verdura pels diversos usos culinaris, és de fet una fruita pertanyent a la família de les patates, el pebrot i l’albergínia. El tomàquet és un dels aliments o ingredients més populars a Europa, degut en part a la seva versatilitat i facilitat per combinar-lo bé amb formatge, ous, peix, carn, hortalisses i una àmplia varietat d’herbes aromàtiques.

Els tomàquets són nutritius i molt poc calòrics. Contenen grans quantitats de vitamina C i àcid fòlic. A més, és la font alimentària més important d’un pigment vermell anomenat licopè, que té propietats antioxidants i pot ser anticancerigen i beneficiós per a la pròstata.

Un nivell elevat de licopè en el plasma s’associa amb una menor incidència d’alguns càncers, especialment el de pròstata. L’organisme els assimila segons el tipus de producte que es consumeixi.