L'estrany
destí
del tomàquet

Introducció:

La història del tomàquet, aquest ingredient culinari apreciat que ens delecta les papil·les gustatives en una gran varietat de plats, és curiosa i admirable. En un gir sorprenent, a aquest fruit se l’ha arribat a considerar verinós i perillós per a la salut.

Acompanyeu-nos en un viatge a través del temps mentre explorem com el tomàquet va passar de ser un enemic temut per apreciar pels seus beneficis per a la salut i la bellesa en el món modern.

L’era verinosa:

La  seva introducció a Europa no va ser rebuda amb els braços oberts. L’aparença, estranya, i la similitud amb altres plantes de la família de les solanàcies, com la belladona i el jusquiam, van ser motiu de preocupació entre la població. Aquestes plantes contenien alcaloides verinosos, la qual cosa va fer creure que el tomàquet també podria ser tòxic.

Canvi de percepció:

La història explica que la percepció del tomàquet va canviar sobre manera gràcies a un enginyós truc publicitari. A mitjan segle XIX, un empresari nord-americà anomenat Robert Gibbon Johnson va decidir menjar un tomàquet en públic al tribunal de Salem, Nova Jersey. La multitud esperava ansiosament per presenciar el suposat verí en acció. No obstant això, quan en Johnson el va consumir sense mostrar cap efecte nociu, la gent va començar a qüestionar-se les creences arrelades.

El tomàquet modern:

A mesura que la ciència avançava i s’anava entenent millor la botànica i la química de les plantes, es va demostrar de manera concloent que el tomàquet no era verinós. Fou aleshores quan va començar a guanyar acceptació i popularitat com a aliment segur i saludable. La recerca també ha revelat els beneficis nutricionals del tomàquet, com el contingut de licopè, un antioxidant que s’ha associat amb la reducció del risc de malalties cardiovasculars i certs tipus de càncer.

L’elixir de la joventut:

Una de les curiositats més intrigants del tomàquet rau en la seva reputació com a “elixir de la joventut” en alguns cercles de bellesa i cura de la pell. En aquest sentit, s’ha demostrat que el licopè del tomàquet contribueix a protegir la pell contra els danys causats per l’exposició al sol i l’envelliment prematur. Això ha portat a la inclusió de derivats de tomàquet en productes de cura de la pell i suplements nutricionals destinats a millorar la salut i l’aparença de la dermis.

La història del tomàquet és un recordatori de com les creences i les percepcions poden canviar dràsticament amb el temps i el coneixement. Allò que es considerava un verí potencial, va resultar ser un aliment valuós i un aliat en la recerca d’una pell saludable. Aquesta curiosa transformació del tomàquet ens mostra que, de vegades, la realitat és més fascinant i sorprenent que la ficció.